Quan una oficina necessita separar zones de treball sense perdre funcionalitat, escollir les mampares d’oficina adequades pot ser més complex del que sembla. No es tracta només de dividir una superfície: cal valorar quanta privacitat necessita cada activitat, com circula la llum, quin nivell de concentració es busca i si la distribució haurà de canviar amb el temps.
Quina funció ha de complir la divisió?
Abans de comparar materials, acabats o configuracions, convé definir el problema que vols resoldre. Una mampara pot servir per delimitar visualment una zona, crear un espai amb més privacitat o contribuir al confort acústic. Aquestes funcions poden coincidir, però no són equivalents ni exigeixen necessàriament la mateixa solució.
En una oficina oberta, per exemple, pot ser suficient marcar el límit entre dos equips de treball i ordenar la circulació. En un despatx o una sala destinada a converses, en canvi, pot tenir més importància evitar que les persones se sentin exposades. Si l’activitat inclou trucades freqüents, reunions o tasques que requereixen concentració, també cal estudiar el comportament del soroll i no limitar-se a una separació visual.
Separació visual: ordenar sense tancar completament
La separació visual ajuda a estructurar l’espai i a donar una referència clara a cada zona. Pot ser útil per distingir llocs de treball, una recepció, una àrea de reunió o un espai de pas, especialment quan no es vol construir una compartimentació permanent. La seva funció principal és establir límits i reduir la sensació de desordre.
Per triar-la, fixa’t en la relació entre transparència i visibilitat. Una solució molt oberta facilita la percepció d’amplitud i permet mantenir el contacte entre els equips, però ofereix menys reserva. Una configuració més opaca pot ajudar a diferenciar funcions i a protegir la informació visual, tot i que pot fer que l’espai sembli més compartimentat.
També és important considerar l’alçada i la posició. Una divisió baixa pot marcar un lloc sense interrompre completament la comunicació, mentre que una de més alta crea un límit visual més definit. La decisió dependrà de l’activitat, del mobiliari que hi haurà al darrere i de la necessitat de conservar perspectives obertes.
Privacitat: protegir converses i concentració
La privacitat no consisteix només a impedir que es vegi una taula. En alguns espais, el que cal protegir són converses, documents o moments de concentració. Per això, abans d’escollir una mampara, pregunta’t quin tipus d’exposició vols reduir: visual, relacionada amb el soroll o totes dues.
En un despatx d’atenció, una sala de reunions o un lloc on es tracten dades sensibles, una separació visual més completa pot resultar convenient. En canvi, si només vols evitar distraccions entre llocs de treball, pot ser suficient una configuració parcial. No sempre és necessari tancar completament un espai per millorar-ne l’ús.
La privacitat també s’ha de valorar en relació amb la llum. Una superfície totalment opaca pot protegir millor la visió, però pot limitar l’entrada de llum natural a les zones interiors. Les solucions translúcides o combinades poden ajudar a conservar certa claredat sense deixar totes les activitats exposades. El resultat dependrà de l’orientació, de les finestres i de la il·luminació disponible.
Aïllament acústic i absorció del soroll: dues qüestions diferents
Una mampara no ofereix automàticament aïllament acústic. Aquesta diferència és essencial. Aïllar acústicament significa dificultar el pas del so d’un espai a un altre; absorbir el soroll vol dir reduir part de les reflexions sonores dins d’un mateix entorn. Un element pot influir en el confort acústic sense convertir una oficina oberta en un espai silenciós.
Si el problema són les converses que arriben d’una zona veïna, cal estudiar la configuració completa: dimensions, unions, portes, sostre, paviment i possibles obertures. Una divisió parcial pot tenir un efecte limitat si el so continua circulant per sobre o pels laterals. Per això no convé donar per fet que qualsevol mampara és adequada per a una sala de reunions o per a tasques que exigeixen molta concentració.
Quan l’acústica sigui una prioritat, demana informació tècnica concreta del model que estàs valorant. No n’hi ha prou amb expressions genèriques com “acústica” o “silenciosa”. Cal saber quina funció compleix la solució i en quines condicions s’ha d’instal·lar. Les cabines acústiques, presents com a família diferenciada en el catàleg de SOM d’Oficina, tampoc s’han de confondre amb una mampara visual o amb un simple element separador: són recursos amb una finalitat distinta i s’han d’analitzar segons l’activitat i l’espai disponible.
La llum natural condiciona la tria
La distribució de les mampares ha de treballar a favor de la llum, no en contra. Si una oficina rep llum principalment per una façana, col·locar divisions opaques perpendiculars a les finestres pot enfosquir les zones interiors. Això pot obligar a dependre més de la il·luminació artificial i fer que alguns llocs de treball siguin menys agradables.
Analitza d’on entra la llum, quines zones la necessiten més i quins espais poden situar-se en àrees menys il·luminades. Les zones de treball continuat acostumen a requerir una planificació acurada, mentre que arxius, magatzems o espais de suport poden ocupar ubicacions interiors, segons les característiques de l’oficina.
Les divisions transparents o translúcides poden mantenir la sensació d’obertura, però no resolen per si soles els reflexos, l’enlluernament o la manca de llum. També cal observar la ubicació de les pantalles, l’orientació de les taules i la incidència del sol durant el dia.
Flexibilitat per a una oficina que pot canviar
Les necessitats d’una empresa poden evolucionar: augmenta l’equip, es reorganitzen els departaments o es transforma una sala individual en un espai compartit. En aquests casos, la capacitat de modificar la distribució és un criteri tan important com l’aparença inicial.
Les mampares modulars poden facilitar una reorganització, però el grau real de flexibilitat depèn del sistema concret, de les dimensions i de la manera com es combinen els elements. Abans de decidir, pensa si vols una distribució estable o si preveus canvis a mitjà termini. També convé comprovar com es resolen les portes, els passos, els punts de connexió i la relació amb les taules i els armaris.
La flexibilitat no vol dir moure elements sense planificació. Qualsevol modificació ha de respectar la circulació, la il·luminació, l’accés als armaris i la posició dels llocs de treball. A més, la integració de cables i la denominada electrificació de taules s’han de concretar segons les necessitats del projecte; no equivalen a executar tota la instal·lació elèctrica de l’immoble.
Materials, manteniment i coherència amb el mobiliari
El material i els acabats influeixen en l’aspecte, la neteja i la percepció de l’espai. Una oficina amb molta circulació pot requerir superfícies fàcils de mantenir, mentre que en una zona de representació pot tenir més pes la coherència visual amb la recepció, les taules o els armaris. No existeix una combinació universalment millor: la tria depèn de l’ús i del pressupost.
També és recomanable revisar com es resoldran les trobades amb el paviment, el sostre i el mobiliari existent. Una mampara ben escollida però mal coordinada amb la distribució pot crear passadissos estrets, dificultar l’obertura d’un armari o reduir l’espai útil d’un lloc de treball.
Com preparar una decisió ben fonamentada
Per demanar propostes comparables, prepara la informació bàsica de l’espai: dimensions, nombre d’usuaris, activitats que s’hi fan, zones que vols diferenciar, fonts de llum i punts on es produeixen converses o soroll. Indica també si busques una separació visual, més privacitat, una millora acústica o una combinació d’aquests objectius.
És útil concretar quins canvis podrien produir-se en el futur i quin mobiliari s’haurà de conservar. Amb aquestes dades, es pot valorar una distribució més coherent que no pas escollir la mampara únicament per una fotografia o per l’acabat.